segunda-feira, 21 de abril de 2008

La pátria


La lhéngua ye la mie Pátria

I you nun tengo Pátria: tengo mátria

You quiero frátria.
Caetano Veloso


Hubo un tiempo an que la Tierra de Miranda era un spácio çconhecido pa la maiorie de ls pertueses. Longe de Lisboua, sien stradas ou outros meios d’acá chegar, ls mirandeses fazírun-se pertueses por obra i grácia de ls acausos de la Stória i daqueilhes que fúrun defenindo las frunteiras. De cierto que se sentírun mirandeses antes de se sentir pertueses. Mas esta cundiçon tamien nunca la negórun, subretodo quando, por efeito de las guerras i outras lhuitas, fúrun chamados a defender la Pátria. Muita sangre fui dada i arramada an sou nome que, para muitos, fui mais madrasta qu’outra cousa.
Mas quei ye la Pátria? La berdadeira ye la tierra de ls nuossos pais, cun quien tenemos lhaços stóricos, afetibos i, modernamente, tamien jurídicos. La Pátria de ls mirandeses stá eiqui. Para alhá de todos ls jacobinismos i de todos ls jacobinos que solo beien la capital i l restro a partir de la capital. Se queremos un paiç donde todos mos síntamos filhos de la mesma mai i de l mesmo pai, hai que pensar an repartir l mal i l bien de maneira d’eigual . I isso quier dezir tener an cunta la giente, mas tamien la tierra, pois sien eilha nun hai giente.
Ls nuosso pais, ls nuosso abós, deixórun-mos esta tierra d’hardança i ye nuossa oubrigaçon tratar deilha, para que nun se torne nun çcampado onde nada medre. Para que seia un spácio houmanizado, natural, mas cun giente, capaç de fazer arregalar ls uolhos a quien chega i dá de frente cun la subérbia natural de las arribas ou cun la serenidade firme i anfenita de l praino.
Para isso, ye preciso que la Pátria seia tamien Frátria. Que nun tenga filhos i antenados, mas solo filhos. Que deia als qu’eiqui bíben ls meios d’acá cuntináren a bibir. D’eiqui criáren ls sous filhos. D’eiqui ancuntrar amprego. Cundiçones de bida. Ou anton iremos todos pa la borda de l mar i quando acá benirmos talbeç ancuntremos peinhas, árboles, bichos, mas nun ancuntrará cerrados, nien binhas, nien huortas, nien trigos, nien centenos, nien giente, mas ua tierra de naide, donde las ninas de ls uolhos yá nun se zlhúmbraran a nun ser cun las lhágrimas de nun habermos sido capazes de guardar l’hardança que mos deixórun.


P.S. Este testo staba perdido i ten la data de Maio de 2007. Que me lhembre nuca fui publicado. Mas se yá fui, eiqui queda outra beç.

terça-feira, 15 de abril de 2008

Wikipédia i lhéngua mirandesa



Nun sei quien ye l outor de l artigo (antrada) subre la lhéngua mirandesa - http://pt.wikipedia.org/wiki/Língua_mirandesa - que, díga-se ten alguas cousas acertadas. Mas essa d'ampeçar por dezir que l mirandés ye un dialeto de l sturiano ye que bate mui cierto. Buono, yá se sabe, nien todo l qu'anda na rede ye peixe. Ou, por outras palabras, hai que (saber) çcunfiar de las anformaçones que mos éntran an casa atrabeç de l computador.

sábado, 5 de abril de 2008

Miranda Tierra de Cinema


Lhémbro-me d'eiqui hai uns anhos, nua de las Semanas de Cinema Lusófono qu'ourganizei an Fráncia, an cumbersa cun l realizador Fernando Lopes, d'habermos falado subre la Tierra de Miranda. Essa tierra, dezie-me el, ye ua tierra chena de memórias cinematográficas. Muitos realizadores pertueses i strangeiros filmórun alhá filmes anteiros ou cenas de filmes. I falemos de Manuel de Oliveira i de l sou Acto de Primavera, de Margarida Cordeiro, de l filme Silvestre, de l Doutor Jivago, de la Sombra de ls Abutres i d'alguns filmes i realizadores mais qu'agora nun me lembra.

Siempre quedei cun l'eideia de benir a fazer na Tierra de Miranda qualquier cousa subre essas memórias cinematográficas mas tamien cun buntade d'amostrar, cun l'arte i la magie que solo l cinema l sabe fazer, esta tierra. Anquanto isso nun bai para lantre, eiqui queda un abraço bien fuorte pa ls mius amigos niçois que ténen lhebado aqueilha Semana de Cinema Lusófono por tierras de l sul de Fráncia para lantre. Alhá mos ancuntraremos por essa altura.